La fi del progressisme il·lustrat

L'esquerra postmoderna, capficada en la noció de diferència, ha renunciat als valors de la Il·lustració?

L'horitzó polític del progressisme de matriu il·lustrada era el de la igualtat; l'esquerra postmoderna, en canvi, està capficada avui en la noció de diferència. ¿Les dues perspectives poden coexistir, són compatibles? El debat entorn de les nocions de natura i artifici ha fet palès que no. Des del postmodernisme, la realitat només és una construcció social, un gran artifici, tot i que alhora s'aspira paradoxalment a un món més natural, menys artificiós. Els conceptes de natura i artifici s'han acabat articulant d'una manera confusa. Sovint han desembocat en la impugnació de les idees fundacionals del progressisme il·lustrat per mitjà d'una escolàstica de la diferència centrada en Foucault i la French theory.

El professor Ferran Sáez Mateu mostra d'una manera entenedora i amena la inviabilitat a llarg termini de certes idees que avui han esdevingut obligatòries, així com la seva estranya genealogia històrica. Moltes han desembocat en greus contradiccions que, reactivament, han fet revifar respostes polítiques d'extrema dreta arreu del món.

Emmanillat per la correcció política, constret per la fraseologia woke, el progressisme il·lustrat sembla haver arribat a la seva fi.