Aquesta puta tan distingida

El tema és la memòria del trauma viscut en la postguerra. L'invent és una novel·la que espurneja d'intel·ligència, d'humor rabiós i descarnada tendresa per uns personatges que són els fantasmes de l'autor —i de tot un país que no sap exorcitzar-los. L'argument podria resumir-se així: el 1982, un escriptor que s'assembla a Marsé entrevista un home condemnat a presó l'any 1949 per un assassinat que recorda haver comès sense recordar-ne el mòbil. L'objectiu de l'entrevista és escriure el guió d'una pel·lícula per a un director pertinaçment antifranquista, tot i que serà produïda per un manefla de la televisió que converteix la història en un porno històric protagonitzat per una puta cega.

Però la puta tan distingida del títol no és aquesta, sinó la manera que tenim d'explicar-nos a nosaltres mateixos. La famosa memòria. Lector, benvingut siguis en aquesta escola de tall i confecció.