Elizabeth Finch

«Qualsevol nova novel·la de Julian Barnes és un esdeveniment literari.» — Sunday Telegraph

En Neil, actor mediocre, ja divorciat i amb una filla, no podia imaginar la transcendència que aquell curs universitari tindria en el seu futur. S'hi va matricular pensant que li mancava alguna cosa, que havia de posar un cert ordre a la seva vida. I la fascinació per l'Elizabeth Finch va capgirar-ho tot. Aquella professora —«digna, elegant, intimidadora, autèntica»— va eixamplar la seva mirada sobre el passat, les relacions humanes o el sentit moral d'Occident. Anys després, la mort de l'Elizabeth va forçar en Neil a capbussar-se en els seus escrits personals i, de retruc, en la història de l'emperador romà Julià l'Apòstata.



Barnes ho ha tornat a fer. Amb 'Elizabeth Finch' s'ha endinsat en els racons més profunds de l'existència humana i, d'una manera que només la literatura pot aconseguir, ha posat sobre la taula algunes de les grans preguntes sobre la felicitat, la veritat, la construcció d'una biografia, l'amistat entre una dona i un home, l'admiració pel saber i, en definitiva, el sentit de la vida. Perquè «hi ha coses que depenen de nosaltres i d'altres que no», i hauríem d'aprendre a distingir-les.