Ara tinc editor

El 25 de febrer de 1963, un autor amb nou novel·les publicades i ganes de créixer s'adreça a un editor que fa quatre anys que ha engegat un nou segell i ja ha aconseguit algun èxit sonat: Ramon Folch i Camarasa demana a Joan Sales què pensa de l'original que li ha fet arribar. La resposta de Sales inicia un diàleg que durarà vint anys i produirà una gran amistat entre dos que havien de trobar-se: un autor "professional" i un editor "comercial" —o si més no amb voluntat de ser-ho. 
Carta rere carta viurem les vicissituds mundanes d'un escriptor que necessita diners per mantenir la família, d'un editor que busca la complicitat perquè cada veu nova arribi a bon port, d'un món literari que creix i intenta professionalitzar-se, del naixement de grups editorials que "cacen" autors amb projecció, de l'adveniment dels premis literaris com a reclam... L'humor que domina en aquest epistolari és la conya —no hi ha paraula més exacta. 
Són cent vint-i-dues cartes que mostren la consecució d'un projecte compartit: produir bona literatura en català i vendre'n molts exemplars. Les veus de Folch i Camarasa (continguda i educada) i de Sales (desacomplexada i sense filtre) es contrapunten per oferir-nos un relat de primera mà sobre l'altura dels somnis —viure d'escriure novel·les en català en plena dictadura—, les trifulgues de l'edició i la materialitat de la cultura.