Un llum que crema

Llavina al cent per cent, un observador nat.

Va ser, secret, un rusc vermell: magrana

supervivent del darrer esplet. Avui,

en canvi, és el cadàver d'una fruita:

per dins, conserva un gruix de grans desfets,

negrós, velat de podridura blanca.

I, com la sang que es va escorrent del xai

penjat, se n'ha escolat el suc vinós

fins a l'última gota. Fosca, ingràvida,

la carcassa —unes bastes castanyoles—

branda agafada al branquilló espinós,

deixada de la mà de déu del vent.