Vivències

Francesc Torrebadella i Esquerda, fou ordenat diaca el 14 d’abril, segon diumenge de Pasqua del 1985,amb la imposició de les mans del Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Narcís Jubany, que li encomanà les missions pastorals de la Catequesi Especial per a disminuïts psíquics i per a la vida espiritual de llurs famílies al moviment internacional Fe i Llum.

Francesc i la seva esposa Rosa, ja es dedicaven a aquestes missions des que, l’octubre de 1959, van saber que el seu primer fill, Marcel·lí, tenia la síndrome de Down i van sortir al carrer a buscar-ne un altre, que no van trobar, perquè les famílies els tenien tancats a casa, però ells, en Francesc i na Rosa no es van cansar. 

El 1964,fundà el col·legi Sants Innocents, sense saber res de com havia de funcionar, amb unes educadores que tampoc en sabien res,amb 6 alumes i, amb moltes ganes de treballar i buscant tot tipus d’ajudes, complerts els 50 anys de la seva dedicació, amb constància i tossuderia, aconseguint tot tipus d’ajudes, i enfretant-se a les autoritats governamentals de la dictadura, i, a vegades amb la jerarquia eclesiàstica ha aconseguit que aquestes persones, siguin acceptades per els estaments oficials, per la societat i per l’Església. El 1993 rebem el Premi Sant Andreu, atorgat per la Junta Municipal del districte IX de Barcelona, per la nostra tasca social a favor dels disminuïts psíquics i llurs famílies. El 1998, al celebrar el 25è aniversari d’OSAS i del nou col·legi Sants Innocents, ens lliuren una placa de plata, en reconeixement de la tasca realitzada.

L’exposició Retrats per a la memòria. Persones i lluita antifranquista al districte de Sant Andreu, 1939-1982 és un exercici de memòria de la nostra història més recent, la del franquisme, i el nostre entorn més immediat, el districte de Sant Andreu. És una aproximació a la lluita diària de 16 persones entre les que hi ha en Francesc Torrebadella, que des dels seus àmbits, l’associacionisme, el sindicalisme, la lluita política activa, el comerç o l’educació, van contribuir a crear espais de llibertat dins un règim que els la negava. Sigui quina sigui la seva trajectòria, Francesc fa palesa la seva experiència, principalment a tres persones: La seva esposa, els seu fi ll Marcel·lí i l’escolapi

Josep Maria Segura.