Cap al far

Publicada el 5 de maig de 1927, Cap al far és una de les novel·les cabdals de l’anomenat modernisme literari, al costat de l’Ulisses de James Joyce o A la recerca del temps perdut de Marcel Proust. En aquesta novel·la, Woolf retrata tres moments diferents dels estius que la família Ramsay passa a l’illa escocesa de Skye, entre els anys 1910 i 1920, per reflexionar sobre la complexitat de les relacions humanes, la naturalesa de l’art, el paper de la dona dins de la família, la càrrega mental o la subjectivitat de l’individu, i ho fa amb la seva veu poètica tan singular, amb aquest torrent de pensament que caracteritza els monòlegs interiors dels seus personatges. Escrita en forma de pensaments i observacions, la narració es desenvolupa a través de perspectives canviants de cadascun dels personatges; uns monòlegs interiors que flueixen com un riu de consciència sense fi, amb una veu poètica i evocadora. Cap al far és considerada, per la major part de la crítica i dels especialistes, la millor novel·la de Virginia Woolf i un dels llibres més importants del segle XX: la Modern Library l’ha situat la número 15 a la seva llista de les 100 millors novel·les de llengua anglesa del segle XX, i la revista TIME la va incloure entre les cent millors novel·les de llengua anglesa des del 1923.