Drames rurals

Guaitar va ser l'activitat principal de Caterina Albert, cap d'una casa pagesa a l'Escala. "He estat una gran observadora, m'interessa veure-ho, mirar-ho tot, tant si és una persona com una paret", explicava a un escriptor que li preguntava per les seves influències artístiques. El geni de Víctor Català —¿pseudònim o alter ego?— va fer el miracle de convertir els successos més sanguinaris de la vida a pagès en una obra inigualable. Dels prop de cent contes que va escriure inspirant-se en la realitat quotidiana, els Drames rurals són els més celebrats, els que han deixat una petja més fonda en el nostre imaginari al costat de Solitud. Quan es van publicar el 1902, aquell grau de violència i de poesia va revolucionar la literatura i el públic. Als anys setanta el feminisme va trobar-hi, expressats amb esplendor, els càrrecs més greus contra la societat patriarcal. Avui són la deu literària que alimenta Najat El Hachmi, Blanca Llum Vidal o Irene Solà.

Qui llegeixi "La vella", "Parricidi" o "L'enveja" sabrà què és una obra mestra —i com sona el foc quan et crema la casa, com brilla la sang als llençols on et diuen que maten d'amor, com s'encén el desig mirant una magrana.