Deshora

Premi de Poesia de Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater

Les oques passen que no

ho saben però

dibuixen al cel una fletxa un som-

riure una ca-

sa. Volen i mentre

volen grallen

coses que només elles entre elles entenen.

Xerrotegem nosaltres com elles, volem

un cel desnuvolat, seguim

camins apresos de vés

a saber quina

memòria. Això

que ningú no ens ha ensenyat ho

sabem més bé

que res. Sí,

xerrotegem, i la llengua crida llengua,

però com les oques el dibuix

ni veure'l no sabem.