Vaim

i ara segur que no somiava, que estava despert i algú deia el meu nom, i era una veu de dona, una veu de dona que a més a més tenia alguna cosa de familiar En Jatgeir arriba a Bjørgvin un dia d'estiu a bord de la seva barca, l'Eline, amb la intenció d'amarrar-hi i passar-hi la nit. Fa anys que fa aquests viatges a la gran ciutat de Bjørgvin des de Vaim, la petita localitat on ha viscut tota la vida, però després de pagar un preu exorbitant en una botiga per una agulla de cosir i un rodet de fil, decideix marxar i amarrar a Sund, un poblet de l'illa de Sartor, convençut que allà ningún no l'enganyarà. Mentre dormisqueja a bord de l'Eline, en Jatgeir rep la visita d'una altra Eline, el seu amor de joventut; si en Jatgeir va posar Eline a la seva barca, és per ella. Fa molts anys que no s'han vist, però ella, que acaba de deixar el seu marit, un pescador de Sund, el convenç per tornar amb ell a Vaim. Aquesta és una història d'amors i afectes que s'entrellacen i que van més enllà de la mort. Els protagonistes són uns quants homes immersos en les inèrcies de les seves vides i una dona extraordinàriament decidida. Però Vaim no només ens acosta a l'amor humà, sinó que també traspua amor envers el mar i les barques, i, en definitiva, envers un paisatge i una forma de vida. Vaim és la primera novel·la que Fosse publica després de guanyar el Premi Nobel de Literatura, la primera d'una trilogia sobre aquesta petita localitat costanera fictícia.