La dona de paper

La historia d'una dona que viu per la bona literatura en el convuls Beirut dels darrers anys.

Després de l'èxit de L'home que explicava històries, Rabih Alameddine torna a triomfar amb aquesta magnífica novel·la que, des de les primeres pàgines, ens trasllada a un pis vell de Beirut. Allà hi trobem Aallija, una dona d'uns seixanta anys, amb els cabells tenyits de blau i una història per explicar.

La senyora parla de la seva vida, però quina vida? anys i anys dedicats a llegir els millors llibres i a traduir-los mentre als carrers de Beirut queien bombes i retrunyien els ecos d'una guerra que va convertir molts joves pacífics en espies i sicaris, cosa que va obligar a una dona sola a dormir amb un rifle al costat del llit, per defensar-se dels atacs imprevistos.

Som el que llegim, va dir un savi, i Aalija és això: un ésser adorable, fet de paper i, tanmateix, viu, amb un sentit de l'humor molt peculiar, que es protegeix de tot i de tots a l'ombra d'una jaqueta vella de llana i de la bona literatura, tot buscant en els llibres l'amor que la seva família no li va saber donar.

Entrar a casa d'Aalija, estar-hi amb ella i les seves veïnes, compartir la seva por i el seu valor, és una experiència intensa que ens acosta a les dones que ara mateix viuen les revoltes de la primavera àrab i mostra, una vegada més, el talent de Rabih Alameddine, un autor que ens retorna el plaer de llegir.