Flora

La recerca d'una llar al lloc equivocat, al cos equivocat, es converteix en una imatge buida, en un paisatge inabastable. L'exploració d'aquesta sensació de pèrdua comporta una mirada prismàtica al món, on aquesta figura ens reflecteix tot allò que no està integrat, tot allò que ens falta. La pena de no saber trobar, de no saber trobar-se, pren la forma d'un impuls que condueix al subjecte encarnat a buscar una altra forma d'existència.