LA VERGONYA

És un diumenge de juny. Els pares d'Annie Ernaux han tancat la cafeteria i disposen d'unes hores de descans, però comencen a discutir més i més fins que la violència esclata i el seu pare intenta matar la seva mare. L'Annie té gairebé dotze anys i ho presencia tot. Estranyament, aquell instant —els crits, el podall, la fúria incontenible— queda sepultat pel silenci dins la família, com si no hagués existit mai. Però a ella la travessa per sempre. Un profund sentiment de vergonya s'instal·la al seu cos i ho tenyeix tot.

Anys més tard, Ernaux aconseguirà trencar aquell silenci i escriurà sobre la seva infància: l'ensenyament humiliant, el feixuc pes de la religió, les vivències limitades de la seva classe social, les expressions, les notícies i les fotografies que evoquen un temps i una vida de províncies. Ho traurà tot a la llum, sense indulgències ni enganys, perquè li cal trobar el sentit profund d'aquell diumenge de juny.



Premi Nobel de Literatura

«Les frases d'Ernaux són impecables: clares, dures, breus, ni un gram de greix, sense metàfores, res bonic, res decoratiu.» — Le Monde

«Ernaux ha construït un estil propi […], ha esberlat els límits entre la ficció, la realitat i la memòria.» — Júlia Costa

«M'encisa aquesta manera tan seva de despullar-se per despullar-nos.» — Eva Piquer

«És difícil dir per què el seu llenguatge pla s'endinsa tant sota la nostra pell.» — Andrea Köhler