Després de la pluja

Tots busquen un racó franc i anònim on poder extingir alguna cosa més que la pura ansietat de l'addicció.
En el terrat d'un gratacel de quaranta-nou plantes coincideixen oficinistes que han pujat furtivament a l'aire lliure per fumar, un plaer prohibit per l'estricte reglament d'empresa. Tots, tant secretàries com càrrecs importants, busquen un racó franc i anònim on poder extingir alguna cosa més que la pura ansietat de l'addicció. Del fons gris i impersonal de les grans corporacions financeres, emergeixen personatges incontrolablement angoixats i divertits, homes i dones que confessen pors, escupen odis o alliberen els seus maldecaps amb la mateixa lleugeresa que es desprenen del fum. Són moltes les veritats que es poden arribar a dir tot esperant la veriginosa arribada de la pluja, l'única extició capaç de redimir tant sofriment i conduir aquesta comèdia electritzant cap a un final goldonià rodó.