La luxúria

La luxúria no és el pecat més mal vist, perquè secretament tots el podem comprendre i disculpar, però sí que és el més temut i contra el qual s'ha escrit més literatura. Sobretot perquè posa en perill la família, sobre la qual s'aguanten les comunitats polítiques. I perquè, més enllà d'aquest aspecte públic, la luxúria conté en ella mateixa un component demoníac.



Anna Punsoda reflexiona sobre la condició ambigua del desig: és qui fractura el subjecte de la modernitat, un subjecte lliure, autosuficient, capaç de mantenir a ratlla qualsevol passió alienadora; i, tanmateix, també és l'escletxa miraculosa per on reneix el que donàvem per mort. «Pensar les tensions sexuals per protegir el feble és un deure amb la persona i la història. Fer-ho sense matar el desig és un deure amb la vida, l'art i la gràcia del món», afirma l'autora.



La sèrie «Pecats capitals» pretén oferir una visió fresca i rigorosa de la cada «pecat» a càrrec de noves veus de l'assaig català.



«Els set assajos breus que formen la col·lecció Pecats capitals s'han d'imaginar com un dic de contenció per evitar que amb la pèrdua del llenguatge religiós se'n vagi una manera d'entendre'ns a nosaltres mateixos que no té res de relativa. La convicció que els pecats no assenyalen el buit d'un mer constructe social, sinó que descriuen alguna cosa essencial que convé seguir sent capaços d'escriure. La proposta és de naturalesa vampírica: per tornar a insuflar sang en set mots anèmics, recórrer a la vitalitat de set assagistes joves»



Joan Burdeus, Núvol



«La luxúria és un brillant assaig sobre el desig femení que té la virtut, a més, de què agrada tant a homes i, evidentment, dones. Als primers per poder conèixer una mica més, de la mà d'una escriptora lúcida, allò que a voltes ens costa d'entendre de les dones, però també a les dones per veure en Anna Punsoda una de les assagistes més clarividents del nostre panorama»



Oriol Pérez, No sólo cine