Així es perd la guerra del temps

Entre les cendres d'un món moribund, la Roja troba una carta amb la inscripció: "Cremar abans de llegir. Signat, Blava". Així s'inicia una correspondència improbable entre dues agents rivals en una guerra que s'estén fins els confins del temps i l'espai.



La Roja pertany a l'Agència, una utopia tecnològica postsingularitat. La Blava pertany al Jardí, una vasta consciència col·lectiva present en tota la matèria orgànica. Els seus passats estan amarats de sang i els seus futurs són mútuament excloents. No tenen res en comú tret del fet que són les millors i estan soles.



El que va començar sent un intercanvi d'ostentacions en el camp de batalla es converteix progressivament en un joc perillós que tant la Roja com la Blava estan decidides a guanyar. Perquè el més important a la guerra és guanyar. O no?